QUICO EL CÉLIO, EL NOI I EL MUT DE FERRERIES
Només cal consultar hemeroteques per constatar el que ha significat l’arribada de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries en el panorama de la música en català: “Música d’arrel local, però amb vocació universal, interpretada per un fals cec i una divertida troupe de personatges que viuen a cavall entre la tradició i la modernitat”; aquesta és la manera més comuna en què s’ha descrit al grup a través dels mitjans de comunicació, tot i que algunes cròniques han fet història com “Quedaran com la banda que s’ha saltat amb més gràcia i originalitat totes les normes a l’ús sobre la manera de recuperar la música popular catalana”.
S’ha dit també que “si no existissin, algú els hauria d’inventar; que són un grup combatiu, dels pocs que aconsegueixen dir molt amb poques paraules, gràcia i intel·ligència; que són una nova demostració que la millor manera d’arribar a la universalitat és a través del localisme: la victòria de l’humor en front del poder i de la dignitat enfront de la corrupció; que en un món ple de mentides creure que els Quicos són reals és un exercici romàntic que encara podem practicar…”
Segurament, a banda del que s’ha escrit als mitjans, també en la memòria de la història recent quedarà la dignificació i normalització de la jota, que amb la difusió dels Quicos ha passat a ser reconeguda com a música d’Interès Nacional i element patrimonial festiu de Catalunya. Transcendint l’aspecte estrictament musical, en l’àmbit lingüístic, la difusió que el grup ha fet de la parla catalana occidental ha estat decisiva en la recuperació de moltes de les seves formes i expressions en les generacions més joves de les Terres de l’Ebre.
Descobreix Quico El Célio, el Noi i el Mut de Ferreries
Espectacle ILERCAVÒNIA
Ilercavònia és l’espectacle que Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries estrenaran durant l’any 2022.
Es coneix amb aquest nom l’antic territori de les Terres de l’Ebre, els Baix i Alt Maestrat, els Ports i el Matarranya. Ilercavons són els primers pobladors ibers d’aquesta gran área geogràfica que posteriorment va esdevenir Taifa i Bisbat, fins a arribar a altres formules actuals (populars o assumides per l’Administració) com Taula del Sénia, Terres de l’Ebre o Cruïlla dels Països Catalans.
El nou treball de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries fa un viatge retrospectiu des de l’actual Terra de l’Ebre al seu capítol 00 (Ilercavònia) a la recerca d’un retrobament entre els orígens i el segle XXI: històries antigues, cançonetes que el poble ha convertit en himnes, poesia d’avui i una visió de la gent i el paisatge d’un territori bàsic per entendre la realitat de tota una gran àrea geogràfica que respira les tradicions i la cultura popular de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i el Baix Aragó.
En un mapa iber, a les Terres de l’Ebre hi hauria Ilercavons, a Lleida Ilergets, a Tarragona cossetans, a Barcelona laietans, a Vic ausetans… El projecte inclou una extensió del relat a nivell del territori català a través de cançons.
L’espectacle tindrà un format que permetrà la posada en escena en teatres, auditoris i espais alternatius (interiors o a l’aire lliure) que s’adaptin a les seues condicions tècniques.
Ilercavònia està basat en cançons, algunes populars i altres de creació pròpia. En qualsevol cas, cançons amb olor de terra i que et transporten a les essències d’una terra per coneixer els seus orígens i entendre la seua identitat.
Fitxa Tècnica
Arturo Gaya — Veu
Quique Pedret — Veu
Jordi Fusté — Guitarra
Josep Lanau — Teclats i acordió
Kike Pellicer — Baix i contrabaix
Sergi Molina — Bateria i percussions tradicionals
Música — Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries
Guió — Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries
Direcció artística — Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries
Management-contractació — Maria Elena Maureso. La Simpàtica Produccions
Tècnic de so — Gustavo Acevedo
Tècnic de llums — David Martínez
Premis que han obtingut
Tortosí de l’any 1994 (Grup local de premsa i ràdio).
Premi de música del programa Al pas de la tarda (1995). RNE Catalunya.
Premi Cerverí 1997. ‘Fandango dels adeus’. Prudenci Bertrana – CCRTV.
Popular de l’any Terres de l’Ebre (1997). Divendres faves tendres, Canal 21 TV. Tortosins 97. Premi per votació popular de La Veu del Baix Ebre.
Premi Enderrock 1998 al millor grup de l’any de folk / noves músiques.
Premi Altaveu 1999 a la millor trajectòria musical.
Menció Mercat de Música Viva de Vic (1999 i 2000) al millor grup de folk.
Premi Ajuntament de Roquetes 2000 per la trajectòria professional.
Premi Jaume I a la Franja. Fraga, desembre de 2000.
Premi Enderrock 2002 al millor disc de folk/noves músiques.
Premi Enderrock 2004 al millor artista de folk / noves músiques.
Premi Enderrock 2004 a la millor cançó de folk / noves músiques.
Premi Enderrock 2009 al millor artista de folk / noves músiques.
Premi Enderrock 2009 al millor disc de folk / noves músiques (Oco!).
Premi Enderrock 2009 a la millor cançó de folk / noves músiques («Oco!»).
Premi Enderrock 2012 al millor artista de folk / noves músiques (La barraca).
Premi Enderrock 2012 al millor disc de folk / noves músiques (La barraca).
Premi Enderrock 2012 a la millor cançó de folk / noves músiques.
Premi Joan Amades 2013. Trajectòria artística i recuperació de la cultura popular.
Premi Enderrock 2014 a la millor cançó de folk / noves músiques.
Premi Cultura 2014 a la millor projecció del territori. Ajuntament de Deltebre.
Premi Nacional de Cultura 2015. Govern de la Generalitat de Catalunya.
Premi Enderrock 2017 a la milor cançó de folk 2017/noves músiques.
Contacta i demana pressupost
Submit your review | |