El diumenge 29 de gener Valls acollirà la GRAN FESTA DE LA CALÇOTADA, una diada festiva, popular i promocional entorn del calçot que impregna els carrers i places de Valls d’un marcat tipisme.  La Gran Festa de la Calçotada, un esdeveniment gastronòmic que va gestar-se l’any 1982 gràcies a la implicació de gairebé tota la ciutat: les entitats, els restaurants, comerciants, voluntaris, etc. La jornada comptarà amb un variat programa d’actes tradicionals, festius i concursos relacionats amb el calçot: cercaviles, demostracions de coure calçots a la graella, concursos de cultivadors de calçots, d’elaboració de salsa de la calçotada i de menjar calçots.

Aquesta cita anual, coneguda arreu, és una de les festes gastronòmiques de Catalunya més importants i una de les que tenen més afluència, amb més de 35.000 visitants en un sol dia.

Durant tot el matí se succeeixen activitats relacionades amb el calçot i les calçotades. A més de la demostració de coure calçots, el visitant podrà veure diferents competicions: el concurs de menjar calçots, el concurs de salsa de calçotada o el concurs de cultivadors de calçots. La cultura popular també n’és la protagonista amb la cercavila dels elements festius de la calçotada: els gegants, la mulassa, els grallers…   

Al final, tothom està convidat a la degustació popular de la popular calçotada en els diferents espais habilitats als carrers del Barri Antic de Valls.

On dormir i restaurants durant La Calçotada de

Valls

amb descompte

 

Consulta aquí el programa d’activitats de la

42ª Gran Festa de la Calçotada 2024

 

 

 

 

 

 

Mapa de La Festa de La Gran Calçotada de Valls 2024

 

L’origen de les calçotades 

L’origen i el posterior procés d’expansió de la calçotada és un fenomen genuïnament vallenc i, fins i tot, té data de naixement i autor amb nom i cognoms.

Tot va començar a finals del segle XIX a Valls, quan un pagès conegut com a “Xat de Benaiges” va  menjar-se dues cebes grillades a la part de l’hort on havia conreat la varietat de ceba blanca. El pagès va collir les cames que havien sortit de les cebes, en va tallar les arrels i les va rostir a la flama; després en va treure la capa ennegrida pel foc i es va cruspir la part blanca amanida amb oli, vinagre i sal. El gust, molt més suau que el de la ceba, li va agradar tant que va decidir experimentar sobre aquell conreu fins que va establir el procediment que coneixem avui en dia pel conreu del calçot: sembrar llavor de ceba blanca durant els darrers mesos de l’any, arrencar-la un cop germinada i crescuda, guardar-la una temporada i tornar-la a plantar, aquest cop només mig ‘colgada’. El nom de ‘calçot’ fa referència al fet que a mesura que creix, la planta s’ha d’anar ‘calçant’, és a dir rodejant-la de terra, fins al moment de collir-la, habitualment durant els mesos d’hivern.

A partir del primer terç del segle XX la calçotada es va convertir en un àpat habitual de moltes famílies vallenques. Els dies de festa era típic anar al mas a coure calçot amb la flama viva de la “redolta” -els sarments de la vinya-. L’expansió de la calçotada fora del seu bressol geogràfic data de finals de la dècada del 1940, quan l’entitat vallenca Penya Artística de l’Olla va començar a celebrar calçotades, a les quals convidava persones del món artístic i cultural barceloní. Se sap, per exemple, que la revista ‘Destino’ va arribar a organitzar diversos viatges expressos per a celebrar calçotades. Ben aviat, els restauradors de la zona van començar a servir calçotades i a promocionar-les.

On dormir i restaurants durant La Calçotada de Valls

amb descompte